Dret de Rèplica de Joan Busqueta(Institut d’Estudis Ilerdencs-I.E.I.)
“En resposta a la seva carta en relació a l’exposició de Carles Santos:
L’exposició estava programada abans de la meva incorporació com a director de l’IEI i, efectivament, jo vaig acceptar continuar a programació de tot l’any 2007 que ,justament acabava amb la del Sr.Santos.
En cap moment vaig tenir un projecte definit de l’exposició sobre la taula per poder opinar, entre altres coses, perquè la política de la sala dedicada a exposicions d’art contemporani havia estat la de produir instal.lacions
que l’artista va adequant d’acord amb la idea que es va fent de l’espai.
Conec a l’artista pocs dies abans de la inauguració, quan comença a pensar la instal.lació i, en principi, el què
vaig veient(una creu sobre un piano trencat, una creu d’obra amb dos violins, unes fotografies al terra amb defecacions,...etc.) no em sorprèn ni negativament, ni positivament.És quan veiem què han arribat unes fotos que s’han de penjar i que d’acord amb el vicepresident de la Diputació de Lleida considerem que poden ofendre
la sensibilitat(i no només religiosa)de molta gent,quan demanem a l’artista si pot continuar la instal.lació sense aquelles fotos. I l’artista, en principi, s’hi avé ;evidentment, no comparteix els nostres arguments.
Prenem aquesta decisió per les característiques de l’IEI: el seu caràcter obert i públic al conjunt de la
ciutadania, on ningú s’hi ha de sentir ofès per les seves conviccions, ni manera de viure. En aquests mateixos moments, a la sala del cantó ,hi ha una magnífica exposició sobre les llengües de la Mediterrània on hi acuden
les escoles diàriament; un concurs de pessebres adreçat als infants; concerts de cambra,etc. Insisteixo, és
tracta d’una institució pública, on la gent entra lliurement a
visitar l’edifici i a veure i participar en tot el què es programa.
En tot moment he tingut el suport d’ERC per la valoració que vam fer de no voler marginar ningú, grans i
petits, del seu accés a l’Institut. Ens devem al conjunt de la ciutadania i tot allò que pot ferir part d’aquesta poblacióque, insisteixo, entra lliurement, no pot tenir el nostre vist-i-plau.
Li agraeixo el seu escrit, però li demano que no m’acusi d’esnobisme perquè no vaig ser jo qui va programar aquesta exposició, ni tampoc d’haver actuat per un criteri personal cristià, perquè no ha estat així. Ha estat una decisió presa, pensem i així ho compartim amb gent d’Esquerra a la Diputació, pels motius que li he expressat més amunt. Carles Santos és, sense dubte, un artista de prestigi, però la nostra sala no era l’apropiada per incloure aquell tipus d’imatges. Hi ha altres sales més apropiades. Així ho vam creure amb tota humilitat. Tanmateix, l’exposició que es pot visitar és realment sorprenent.
A Lleida, 2 de gener de 2008-01-06
Joan J. Busqueta,Director de l’IEI “
(Aquesta carta es fa pública per decisió única i expressa d’ESQUERRA-Vinaròs per tal de salvaguardar el dret a rèplica al nostre article publicat el 5-1-08 )
